Koanet: Esparrecador de terreny: octubre 2009

Stage a Balaguer (Ermitanyos)

Per acabar la gran setmana, hem fet una visiteta a la gent balaguerina, una de les millors colles de curtiment i simpatia que existeix. El nostre grup estava inegrat per en Joan Farnós, l'Òscar Pinyol i jo. El dissabte al migdia ens vàrem trobar a Balaguer perquè ells venien de les terres del sud i jo de les del nord. Després de trobar-nos vam anar a fer un entreno en BTT pels mítics senders de Balaguer com per exemple el "Sender de la Cadireta". El terreny és molt explosiu, amb trams ràpids i sorrencs i d'altres lents, tècnics i pedregosos. Sense cap dubte perfecte per entrenar totes les qualitats. Acabada la volta, vam anar a saludar a les colegues i els colegues de Balaguer que es trobaven en l'organització d'una pedalada infantil i amb els quals vam quedar per anar a sopar i parar de les batellets que hem tingut en les diferents darreres curses. Tot un món que només el pot entendre la gent curtida!!!JEEJEJE Acabat el sopar, vam anar a fer el toc pels pubs de Balaguer i a dormir ja que l'endemà es disputava lafesta de la btt més popular de les terres de ponent: L'Ermitanyos. La qual era organitzada pels colegues balaguerins: el Mariano Ortiz, la Mireia Santesmasses, la Maria, en Robert Pedrosa.... sense cap dubte és tot un orgull participar en un event organitzat per aquestes persones increíbles.

La festa és una marxa n competitiva de 86 km amb 2100 m+. Els senders i les pistes són lu millor. Sobretat "La Enduro" (Trialera). El recorregut estava molt ben organitzat i currat ja que la tropa balaguerina s'hi ha deixat la pell desbrossant i netejant els camins i corriols. Si senyor, millor impossible.

El recorregut l'hem realitzat el trio jabalinero (en Joan Farnós, l'Òscar Pinyol i jo) i l'experiència ha estat tremenda ja que els somriures, el bon ambient i les sèries no han faltat en cap moment i els tres hem aguantat com uns campions.

El millor de tot però ha estat el segon avituallament on les avitualladores ens han portat com reis. També destacar el bon ambient en la fideuada final de festa.

Felicitar a l'organització per la bona direcció i gestió de l'event i per la magnifica companyia tant per part de la gent del sud com per la gent Blaguerina.

ESPARRECADA DE TERRENY MÀXIMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA I.... ho repetirem!!!!!

Puig de Rojà: 2100 metres positius de tirón

Continuant la gran setmana d'entreno, avui ha tocat fer desnivell pujant per la mítica carena que va des de Prats de Molló (França) fisn al Puig de Rojà (2724m).
M'he llevat encara fosc i m'he dirigit cap a Prats de Molló, un poblet acollidor situat a uns 700 metres. Objectiu: arribar al cim del Puig de Rojà en modalitat Skyrunning.

Aquesta pujada és molt espectacular ja que amb tant de desnivell, vas veient com canvia el paisatge. Primer et trobes amb boscos de castanyers i freixes; després boscos de pins; seguidament venen els prats i; finalment, com que ja estem a l'inici de l'hivern, et trobes neu. Ha estat espectacular la pujada molt dura, sobretot l'últim tram ja que amb la neu i el vent el terrenu era relliscós i les temperatures eren bastant baixes. He fet la pujada amb unes 2h 55min. i en total he fet una volta de 5 horetes amb uns 40 km i 25oom +.
La curtida ha estat bastant heavy però això no ha impedit que a la tarda fes una surtideta en bici de 1h 30 min amb uns 800 m +.

Gasssssss akiii i gass allàaaaa!!!!!!!

Stage a Ordesa

Diumenge 18 d'octubre comença la gran setmana.

No hi ha res com descobrir nous racons amb al comanyia de grans personatges. Diumenge vaig quedar amb en Joan Farnós de les terres de l'Ebre a Lleida per emprendre l'inici d'una gran setmana d'entreno.

Després de passar la nit al Poblet de Fiscal, ens vam llevar d'hora per fer una volta en BTT per la Vall d'Ordesa. Vam estar pedalant unes 5 horetes passant per pistes i trialeres. Vam poder contemplar el paisatge d'un dels indrets més rellevants del Pirineu. El punt de sortida va ser el poble de Torla situat a uns 1030 m i vàrem pujar per una pista fins a 2100 m f

ent parada a diferents miradors amb vistes espectaculars i complementant la ruta amb uns 15 minuts de running fins a la Punta acuta (2242 m). En total varen sortir uns 1900 m+ i uns 60 km.

Al migdia ens varem trobar amb dos grans esportistes i grans persones (Juanma Martínez i Jordi Uró). Vam dinar a Torla i vam emprendre la nostra ruta senderística cap al Refugi de Serradets (2586 m) situat a sota la mítica Brecha de Roldan. El sender de pujada va ser bastant dur però contemplant les frondoses valls i els espectaculars paisatges, n'hi havia per gaudir d'allò més. Vàrem arribar al refugi en unes 2 hores havent surtit des de Bujaruelo i havent fet 1300 m+. Davant la grandiositat del paisatge vaig decidir posar-me el frontal i realitzar un entreno més baixant direcció a la Gran Cascada la qual estava completament glaçada i sumant uns 450 m + més. Vaig quedar facinat de les sensacions que provocava el paisatge. Vam passar la nit al refugi i l'endemà vam començar la nostra ascenció al Taillón (3144 m) passant per la Brecha de Roldan (2805m). Encara era negres nits al principi i el fred i la boira cada vegada eren més intessosperò nosaltres amb pit i collons cap amunt. Amb les pestanyes glaçades i pantalons curts vam arribar al cim i despres de cel.lebrar-ho un xiquet va començar el descens cap a la Pradera d'Ordesa on teniem el cotxe. Durant erl descens hi havia molta boira però amb el magnífic guia de lo Koanito vam arribar a baix sense perdrens passant per vies d'escalada i les Clavijas de Cortatuero (via ferrata). Tot això enmig d'un contrast de paisatge de prats, boscos de pins i boscos de faigs. Impressionant!!!