domingo, 20 de diciembre de 2009

PARADÍS ILERCAVONIÀ

Cada zona té el seu punt que la fa diferent i per aquest motiu s'han de viure noves amixtats, sensacions, paisatges....

Doncs sí sí, la programació de la festa dels Ilercavons prometia i així ha estat: GENIAL!!!!!!!!!!



Amb aquestes curtides i curtits les ESPARRECADES són encara més "ben paride" del que poden arribar a ser.
Dissabte després de matinar ens trobem amb "l'ocell (Benaiges) del Sud" i amb lo mestre Joan a Mòra per començar el que seria una gran escabatxina!!!

Primer tallat/cafetó (si ho voleu dir així) XDD a un bar típic de la zona. Seguidament, direcció Horta de Sant Joan on ens trobem amb la Ruth, l'Ester, La Thaïs, l'Adrià i en Xavi. Fem el segon tallat/cafetó al bar i GASSSSSSSSSSSS.


Primer objectiu running fins les Roques de Benet. Deixem el cotxe a peu de muntanya i els gruixus de neu ja son considerables (15cm aprox. amb temperatures de -3). Ens empolainem i gasss amunt. Després de trotar per una pista cara amunt amb gruixus de fins a 30 cm de neu i fent alguna sèrie amb en Xavi, ens desviem per un corriol a mà esquerra direcció a una canal la qual he d'obrir traça. ESPECTACULAR!!! Un cop al collet, veiem la cabra hispànica, i seguim amunt sprintant fins arribar al cim de les roques de Benet. Vistes espectaculars d'una petita part del Paradís Ilercavonià. Com no, ventada de retratusss d'exposició JAJAJAJAAJ!!!!!!








COMENXA EL DESCENS A TOT GASSSSSSSSSSSSSSSS. Voltaretes, canelons, llençcades de cap... tot s'hi val!!! Per cert, fins i tot volades en suspensió a l'aire (made in Benaiges). XDDD k grannnnn!!!!!





Pel que fa les voltarelles, la coordinació no se'ns dona gaire bé però trankils, ho entrenarem!!!! JEJEJE
Arribada al cotxe i cap als apartaments de luxe falta gent. Dutxada tarde de turisme per Arnès i rondes de bars!!! A la nit, sopar de luju de la cerimònia ilercavoniana amb "xarop d'escala de ginebre" i assistència al concert de DJ Crew a la disco Rallo!! JAJAJAAJAJ varietat d'edats: a partir de 12 anys fins a 75 anys.
Acabat el macroevent retirada cap a planxar l'oreia k diumenge més de lo més: CURTIEMENT!!!!

Ens llevem amb temperatures més elevades i comenxem la nostra aventura cap a esparrecar una altre zona ilercavònica també en estil running. Sabem k la neu potser ens impedirà trobar el camí però nosaltres anem a "enjabalinar-nos" i encara donem més GASSSSSSSSS!!!!!!!



Aquest cop no hem assoit l'objectiu ja que l'orientació en hivernal ens ha fallat un xic però weno la variant ha estat per gaudir d'allò més de la curtida!!!!

Arribada a Horta, parada a "bar" i aquí es separen els camins entre les companyies ja que la gent ja comença a tornar a casa!!

Però aquí surt el Pla C, lo mestre em proposa volta en BTT per les senderes de Móra d'Ebre, l'accepto, i després de despedir-nos del millor de la curtida (les amigues i amics) com dos JABALINOTS MEGACURTITS fem ruta amb bike pels camins, pistes,... de la zona. Tot s'ha de dir, treient la carbonilla en alguna pujada i amb "galeta" meva inclosa!! JIJIJIJIJIJIJI


A veure si no és ben parit fer aquest tipus de curtides i encigalades!!!!!!

Apapaapa xeiques i xeics!!!!!

SALUT, CURTIMENT, BON AMBIENT I MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLTTT DE GASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

domingo, 13 de diciembre de 2009

Curtida de fred i neu al Massís del Canigó, BRUTALLL!!

Com no, després d'haver afluixat el ritme de gaudir fent esport degut a una lesió de l'abductor, ha arribat l'hora de treure el "mono" de sobre i esparrecar terreny.

Aquesta vegada la zona escollida ha estat la reserva natural del Massís del Canigó situat entre les comarques del Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Sense cap dubte un paradís pels amants de les CURTIDES. JEJEJEJE

Doncs vinga, us faré cinc cèntims de la volteta en BTT d'aquest dissabte.

Aquesta curtida comença el dissabte a primera hora del matí (7:45). Quedo amb l'Aitor Romero (un altre curtit) davant de casa, és a dir, al poble de Molló. El dia encara no s'ha aixecat i hem d'utilitzar frontals per poder-hi veure (això dóna tun toc d'espectacularitat a la volta, jejejej).

Doncs sí sí, frontals i amunt. Deixem enrera el poble de Molló (1150m) i anem cap al veïnat d'Espinavell. Enfilem direcció Coll Pany amb pendents del 26%, un cop a Coll Pany (1666m) el sol comença a surtir i anem planejant fins el Coll de Siern.
Al Coll de Siern comença una trialera espectacular fins arribar al Balneari d'aigües termals de la Preste situat a uns 1000 d'alçada.
A la Preste comença la primera pujada "maca" del dia, 1300 m de tirón per una pista forestal fins arribar al Coll de Roques Blanques (2300m).

Vistes espectaculars de la zona de Vallter, del Costabona, Pirineu francès... buaaaaaa impressionantttttttttt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquí comencem una bonica baixada enmig de la neu (cara nord) fins arribar a la barraca de Rojà i un cop allà fem una pista de pla-pujada fins al coll de Mantet (1728m). Aquí arriba la mala notícia del dia, l'Aitor té una estrebada muscular i li és difícil pedalar. Del Coll de Mantet baixem al municipi de Pi i alla ens separem degut als problemes musculars de l'Aitor. Ell va a buscar el bus per tornar a casa i jo segueixo amb la volta.
Després de passar el poble de Pi i d'haver-me despedit del company, comença la segona "megapujada" de 1400 m de desnivell aprox. fins arribar a Pla Guillem (2300m). La pista transcorre per les rodalies del Canigó, El pic dels Set homes, El pidc del Tretzevents.... els aires de puresa i l'època de l'any donen encara més encant a la zona. Enmig de la pujada hi ha el refugi de Merialles (1700m) on paro a saludar el guarda del refugi i em convida a una coca-cola mentre fem "petar" la xerrada. Si senyor, un gran personatge!! jejejeej


Doncs apa, amunt altre cop. Aquest últi tram de pista em torno a trobar amb neu. Brutal com tracciona el LARSSEN.
Arribo a Pla guillem amb 76 km i 3500 m+ a les cames, les sensacions són molt bones però vaig regit pel temps ja que el dia comença a caure i encara hem queden 35 km per arribar a casa i 800 m+. Les hores de llum es poden contar amb un dit i mig de la mà!! JEJEEJE
La baixada a la Cabanya dels Estables transcorre per una trialera molt tècnica i pedregosa, un cop a baix els braços destrossats del trontoll però val la pena.

A partir d'aquí comença una pista de baixada fins arribar al poble de Prats de Molló encara a terres nord-catalanes per no dir franceses. Ara sí última pujada, 800 metres de desnivell fins a Coll d'Ares 1500 m aprox. La pujada la faig per la pista que va a la Torre d'Almira enmig d'un bosc de faigs. La claror ja comença a minvar i el fet de que els faigs estiguin sense fulles i el soroll del pneumàtic passar sobre les fulles del terra marca sensacions per no parar de pedalar.
Finalment, s'acaba la pujada i ara GASSSSSS avall fins a Molló. Un cop a Molló em trobo a l'Aitor el qual ha tornat amb transport públic (taxi). El tiu content de l'esparrecada però una mica mosquejat de no hver-la pogut acabar.

Els números de la volta han estat 4300 m+ amb 115,5 km. Casi 9 hores pedalant.

Com no, una altra ESPARRECADA DE TERRENY CAP AL SAC!!!!! GASSSSSSSSSSSSSSSSSSS I SABATA PLANA ARRAN DE PEDAL!!!!!

Llàstima dels problemes musculars de l'Aitor però tranquil k ja esparrecarem més endavant!!

Fotos de la curtida a Canigó Desembre