domingo, 13 de diciembre de 2009

Curtida de fred i neu al Massís del Canigó, BRUTALLL!!

Com no, després d'haver afluixat el ritme de gaudir fent esport degut a una lesió de l'abductor, ha arribat l'hora de treure el "mono" de sobre i esparrecar terreny.

Aquesta vegada la zona escollida ha estat la reserva natural del Massís del Canigó situat entre les comarques del Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Sense cap dubte un paradís pels amants de les CURTIDES. JEJEJEJE

Doncs vinga, us faré cinc cèntims de la volteta en BTT d'aquest dissabte.

Aquesta curtida comença el dissabte a primera hora del matí (7:45). Quedo amb l'Aitor Romero (un altre curtit) davant de casa, és a dir, al poble de Molló. El dia encara no s'ha aixecat i hem d'utilitzar frontals per poder-hi veure (això dóna tun toc d'espectacularitat a la volta, jejejej).

Doncs sí sí, frontals i amunt. Deixem enrera el poble de Molló (1150m) i anem cap al veïnat d'Espinavell. Enfilem direcció Coll Pany amb pendents del 26%, un cop a Coll Pany (1666m) el sol comença a surtir i anem planejant fins el Coll de Siern.
Al Coll de Siern comença una trialera espectacular fins arribar al Balneari d'aigües termals de la Preste situat a uns 1000 d'alçada.
A la Preste comença la primera pujada "maca" del dia, 1300 m de tirón per una pista forestal fins arribar al Coll de Roques Blanques (2300m).

Vistes espectaculars de la zona de Vallter, del Costabona, Pirineu francès... buaaaaaa impressionantttttttttt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquí comencem una bonica baixada enmig de la neu (cara nord) fins arribar a la barraca de Rojà i un cop allà fem una pista de pla-pujada fins al coll de Mantet (1728m). Aquí arriba la mala notícia del dia, l'Aitor té una estrebada muscular i li és difícil pedalar. Del Coll de Mantet baixem al municipi de Pi i alla ens separem degut als problemes musculars de l'Aitor. Ell va a buscar el bus per tornar a casa i jo segueixo amb la volta.
Després de passar el poble de Pi i d'haver-me despedit del company, comença la segona "megapujada" de 1400 m de desnivell aprox. fins arribar a Pla Guillem (2300m). La pista transcorre per les rodalies del Canigó, El pic dels Set homes, El pidc del Tretzevents.... els aires de puresa i l'època de l'any donen encara més encant a la zona. Enmig de la pujada hi ha el refugi de Merialles (1700m) on paro a saludar el guarda del refugi i em convida a una coca-cola mentre fem "petar" la xerrada. Si senyor, un gran personatge!! jejejeej


Doncs apa, amunt altre cop. Aquest últi tram de pista em torno a trobar amb neu. Brutal com tracciona el LARSSEN.
Arribo a Pla guillem amb 76 km i 3500 m+ a les cames, les sensacions són molt bones però vaig regit pel temps ja que el dia comença a caure i encara hem queden 35 km per arribar a casa i 800 m+. Les hores de llum es poden contar amb un dit i mig de la mà!! JEJEEJE
La baixada a la Cabanya dels Estables transcorre per una trialera molt tècnica i pedregosa, un cop a baix els braços destrossats del trontoll però val la pena.

A partir d'aquí comença una pista de baixada fins arribar al poble de Prats de Molló encara a terres nord-catalanes per no dir franceses. Ara sí última pujada, 800 metres de desnivell fins a Coll d'Ares 1500 m aprox. La pujada la faig per la pista que va a la Torre d'Almira enmig d'un bosc de faigs. La claror ja comença a minvar i el fet de que els faigs estiguin sense fulles i el soroll del pneumàtic passar sobre les fulles del terra marca sensacions per no parar de pedalar.
Finalment, s'acaba la pujada i ara GASSSSSS avall fins a Molló. Un cop a Molló em trobo a l'Aitor el qual ha tornat amb transport públic (taxi). El tiu content de l'esparrecada però una mica mosquejat de no hver-la pogut acabar.

Els números de la volta han estat 4300 m+ amb 115,5 km. Casi 9 hores pedalant.

Com no, una altra ESPARRECADA DE TERRENY CAP AL SAC!!!!! GASSSSSSSSSSSSSSSSSSS I SABATA PLANA ARRAN DE PEDAL!!!!!

Llàstima dels problemes musculars de l'Aitor però tranquil k ja esparrecarem més endavant!!

Fotos de la curtida a Canigó Desembre

4 comentarios:

  1. Jolin!! Quines esparracades més bèsties que foteu, im-pre-sio-nants!! I el terreny ha de ser guapíssim...Xeic! la teva crònica desprén molt bones sensacions i em donen ganes de fotre esparracades amb vosaltres... jo he començat una hivernació i no foto res. Llegir les vostres curtides em foten les piles.
    Au pos
    gaaaaaaaaas (la frase favorita dels ilercavons és: "en cas de dubte, accelera mai atràs" la majoria de vegades surt bé, alguna no, jeje)
    Au pos saluuuuuuut
    A reveure
    koanito

    ResponderEliminar
  2. Aneu Molt parats!! joan quan volguis et foto una escabaxina que et tremolaran les orelles!!
    jajajajaja
    ;)

    ResponderEliminar
  3. JEJEJEJE Bé Pere bé, així m'agrada, esperit competitiu però..... també s'ha d'aplicar eehhhhh!!! jajajaajajajaaja ;-)

    apa llimac amb potes a cuidar-seee

    ResponderEliminar