Koanet: Esparrecador de terreny: Stage a Ordesa

Diumenge 18 d'octubre comença la gran setmana.

No hi ha res com descobrir nous racons amb al comanyia de grans personatges. Diumenge vaig quedar amb en Joan Farnós de les terres de l'Ebre a Lleida per emprendre l'inici d'una gran setmana d'entreno.

Després de passar la nit al Poblet de Fiscal, ens vam llevar d'hora per fer una volta en BTT per la Vall d'Ordesa. Vam estar pedalant unes 5 horetes passant per pistes i trialeres. Vam poder contemplar el paisatge d'un dels indrets més rellevants del Pirineu. El punt de sortida va ser el poble de Torla situat a uns 1030 m i vàrem pujar per una pista fins a 2100 m f

ent parada a diferents miradors amb vistes espectaculars i complementant la ruta amb uns 15 minuts de running fins a la Punta acuta (2242 m). En total varen sortir uns 1900 m+ i uns 60 km.

Al migdia ens varem trobar amb dos grans esportistes i grans persones (Juanma Martínez i Jordi Uró). Vam dinar a Torla i vam emprendre la nostra ruta senderística cap al Refugi de Serradets (2586 m) situat a sota la mítica Brecha de Roldan. El sender de pujada va ser bastant dur però contemplant les frondoses valls i els espectaculars paisatges, n'hi havia per gaudir d'allò més. Vàrem arribar al refugi en unes 2 hores havent surtit des de Bujaruelo i havent fet 1300 m+. Davant la grandiositat del paisatge vaig decidir posar-me el frontal i realitzar un entreno més baixant direcció a la Gran Cascada la qual estava completament glaçada i sumant uns 450 m + més. Vaig quedar facinat de les sensacions que provocava el paisatge. Vam passar la nit al refugi i l'endemà vam començar la nostra ascenció al Taillón (3144 m) passant per la Brecha de Roldan (2805m). Encara era negres nits al principi i el fred i la boira cada vegada eren més intessosperò nosaltres amb pit i collons cap amunt. Amb les pestanyes glaçades i pantalons curts vam arribar al cim i despres de cel.lebrar-ho un xiquet va començar el descens cap a la Pradera d'Ordesa on teniem el cotxe. Durant erl descens hi havia molta boira però amb el magnífic guia de lo Koanito vam arribar a baix sense perdrens passant per vies d'escalada i les Clavijas de Cortatuero (via ferrata). Tot això enmig d'un contrast de paisatge de prats, boscos de pins i boscos de faigs. Impressionant!!!