PARADÍS ILERCAVONIÀ

Cada zona té el seu punt que la fa diferent i per aquest motiu s'han de viure noves amixtats, sensacions, paisatges....

Doncs sí sí, la programació de la festa dels Ilercavons prometia i així ha estat: GENIAL!!!!!!!!!!

Amb aquestes curtides i curtits les ESPARRECADES són encara més "ben paride" del que poden arribar a ser.
Dissabte després de matinar ens trobem amb "l'ocell (Benaiges) del Sud" i amb lo mestre Joan a Mòra per començar el que seria una gran escabatxina!!!

Primer tallat/cafetó (si ho voleu dir així) XDD a un bar típic de la zona. Seguidament, direcció Horta de Sant Joan on ens trobem amb la Ruth, l'Ester, La Thaïs, l'Adrià i en Xavi. Fem el segon tallat/cafetó al bar i GASSSSSSSSSSSS.

Primer objectiu running fins les Roques de Benet. Deixem el cotxe a peu de muntanya i els gruixus de neu ja son considerables (15cm aprox. amb temperatures de -3). Ens empolainem i gasss amunt. Després de trotar per una pista cara amunt amb gruixus de fins a 30 cm de neu i fent alguna sèrie amb en Xavi, ens desviem per un corriol a mà esquerra direcció a una canal la qual he d'obrir traça. ESPECTACULAR!!! Un cop al collet, veiem la cabra hispànica, i seguim amunt sprintant fins arribar al cim de les roques de Benet. Vistes espectaculars d'una petita part del Paradís Ilercavonià. Com no, ventada de retratusss d'exposició JAJAJAJAAJ!!!!!!

COMENXA EL DESCENS A TOT GASSSSSSSSSSSSSSSS. Voltaretes, canelons, llençcades de cap... tot s'hi val!!! Per cert, fins i tot volades en suspensió a l'aire (made in Benaiges). XDDD k grannnnn!!!!!

Pel que fa les voltarelles, la coordinació no se'ns dona gaire bé però trankils, ho entrenarem!!!! JEJEJE

Arribada al cotxe i cap als apartaments de luxe falta gent. Dutxada tarde de turisme per Arnès i rondes de bars!!! A la nit, sopar de luju de la cerimònia ilercavoniana amb "xarop d'escala de ginebre" i assistència al concert de DJ Crew a la disco Rallo!! JAJAJAAJAJ varietat d'edats: a partir de 12 anys fins a 75 anys.

Acabat el macroevent retirada cap a planxar l'oreia k diumenge més de lo més: CURTIEMENT!!!!

Ens llevem amb temperatures més elevades i comenxem la nostra aventura cap a esparrecar una altre zona ilercavònica també en estil running. Sabem k la neu potser ens impedirà trobar el camí però nosaltres anem a "enjabalinar-nos" i encara donem més GASSSSSSSSS!!!!!!!

Aquest cop no hem assoit l'objectiu ja que l'orientació en hivernal ens ha fallat un xic però weno la variant ha estat per gaudir d'allò més de la curtida!!!!

Arribada a Horta, parada a "bar" i aquí es separen els camins entre les companyies ja que la gent ja comença a tornar a casa!!

Però aquí surt el Pla C, lo mestre em proposa volta en BTT per les senderes de Móra d'Ebre, l'accepto, i després de despedir-nos del millor de la curtida (les amigues i amics) com dos JABALINOTS MEGACURTITS fem ruta amb bike pels camins, pistes,... de la zona. Tot s'ha de dir, treient la carbonilla en alguna pujada i amb "galeta" meva inclosa!! JIJIJIJIJIJIJI

A veure si no és ben parit fer aquest tipus de curtides i encigalades!!!!!!

Apapaapa xeiques i xeics!!!!!

SALUT, CURTIMENT, BON AMBIENT I MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLTTT DE GASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Fotos de la curtida a Album picassa del mestre
Crònica dels Ilercavons

Curtida de fred i neu al Massís del Canigó, BRUTALLL!!

Com no, després d'haver afluixat el ritme de gaudir fent esport degut a una lesió de l'abductor, ha arribat l'hora de treure el "mono" de sobre i esparrecar terreny.

Aquesta vegada la zona escollida ha estat la reserva natural del Massís del Canigó situat entre les comarques del Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Sense cap dubte un paradís pels amants de les CURTIDES. JEJEJEJE

Doncs vinga, us faré cinc cèntims de la volteta en BTT d'aquest dissabte.

Aquesta curtida comença el dissabte a primera hora del matí (7:45). Quedo amb l'Aitor Romero (un altre curtit) davant de casa, és a dir, al poble de Molló. El dia encara no s'ha aixecat i hem d'utilitzar frontals per poder-hi veure (això dóna tun toc d'espectacularitat a la volta, jejejej).

Doncs sí sí, frontals i amunt. Deixem enrera el poble de Molló (1150m) i anem cap al veïnat d'Espinavell. Enfilem direcció Coll Pany amb pendents del 26%, un cop a Coll Pany (1666m) el sol comença a surtir i anem planejant fins el Coll de Siern.
Al Coll de Siern comença una trialera espectacular fins arribar al Balneari d'aigües termals de la Preste situat a uns 1000 d'alçada.
A la Preste comença la primera pujada "maca" del dia, 1300 m de tirón per una pista forestal fins arribar al Coll de Roques Blanques (2300m).

Vistes espectaculars de la zona de Vallter, del Costabona, Pirineu francès... buaaaaaa impressionantttttttttt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquí comencem una bonica baixada enmig de la neu (cara nord) fins arribar a la barraca de Rojà i un cop allà fem una pista de pla-pujada fins al coll de Mantet (1728m). Aquí arriba la mala notícia del dia, l'Aitor té una estrebada muscular i li és difícil pedalar. Del Coll de Mantet baixem al municipi de Pi i alla ens separem degut als problemes musculars de l'Aitor. Ell va a buscar el bus per tornar a casa i jo segueixo amb la volta.
Després de passar el poble de Pi i d'haver-me despedit del company, comença la segona "megapujada" de 1400 m de desnivell aprox. fins arribar a Pla Guillem (2300m). La pista transcorre per les rodalies del Canigó, El pic dels Set homes, El pidc del Tretzevents.... els aires de puresa i l'època de l'any donen encara més encant a la zona. Enmig de la pujada hi ha el refugi de Merialles (1700m) on paro a saludar el guarda del refugi i em convida a una coca-cola mentre fem "petar" la xerrada. Si senyor, un gran personatge!! jejejeej


Doncs apa, amunt altre cop. Aquest últi tram de pista em torno a trobar amb neu. Brutal com tracciona el LARSSEN.
Arribo a Pla guillem amb 76 km i 3500 m+ a les cames, les sensacions són molt bones però vaig regit pel temps ja que el dia comença a caure i encara hem queden 35 km per arribar a casa i 800 m+. Les hores de llum es poden contar amb un dit i mig de la mà!! JEJEEJE
La baixada a la Cabanya dels Estables transcorre per una trialera molt tècnica i pedregosa, un cop a baix els braços destrossats del trontoll però val la pena.

A partir d'aquí comença una pista de baixada fins arribar al poble de Prats de Molló encara a terres nord-catalanes per no dir franceses. Ara sí última pujada, 800 metres de desnivell fins a Coll d'Ares 1500 m aprox. La pujada la faig per la pista que va a la Torre d'Almira enmig d'un bosc de faigs. La claror ja comença a minvar i el fet de que els faigs estiguin sense fulles i el soroll del pneumàtic passar sobre les fulles del terra marca sensacions per no parar de pedalar.
Finalment, s'acaba la pujada i ara GASSSSSS avall fins a Molló. Un cop a Molló em trobo a l'Aitor el qual ha tornat amb transport públic (taxi). El tiu content de l'esparrecada però una mica mosquejat de no hver-la pogut acabar.

Els números de la volta han estat 4300 m+ amb 115,5 km. Casi 9 hores pedalant.

Com no, una altra ESPARRECADA DE TERRENY CAP AL SAC!!!!! GASSSSSSSSSSSSSSSSSSS I SABATA PLANA ARRAN DE PEDAL!!!!!

Llàstima dels problemes musculars de l'Aitor però tranquil k ja esparrecarem més endavant!!

Fotos de la curtida a Canigó Desembre

CURTIDA PER GAUDIR I EMMARCAR!!! 400 km i 7370 m+

Això ja feia dies que estava molt parat i el mono per fer una bona esparrecada de terreny anava creixent i creixent fins que.... FINALMENT HA ARRIBAT UNA ALTRA TRINXADA, i akesta vegada TRINXADA DE BIELES MÀAAAAAXIMAAAA!!!

Si si, les previsions meterològiques no pinatve massa bé però.... GASS AKI I GASS ALLÀ!!!

Fa pok que he canviat la roadkbike i ara l'he d'ensenyar fins arribar al punt de que la bici i jo hem de formar una sol ésser que kuan un es fa mal l'altre també li fa mal. Per cert, ara la bike és la PINARELLO FP3:13 CARBON amb grup Champagnolo Chorus full carbon 11s i llantes fulcrum racing zero.


Quan em vaig llevar el divendres els núvols impregnaven el cel però també li donaven un toc de grandiositat i de curiositat. Punt de sortida: Ripoll. Suposadament la temperatura era d'uns 3 graus i cumenxem la surtida a les del amtí direcció Campdevànol, la carretera estreta i poc trànsit (això es bo). Passo pel bonic poble de Gombrèn seguit de la Pobla de Lillet i la Guardiola de Berguedà. A partir d'aquí, vaig començar a enfilar direcció Saldes enmig d'una boira pixanera que donava morbo a la curtida!! just abans de Saldes el temps va canviar radicalment i es va alçar un gran Pedraforca davant meu il.luminat per un sol brutal!!!! Vistes impressionants i el comportament de la PINARELLO brutal. Pfuaaaaaaaaaaaaaaaa

Café i llet a Gòssol i cap a la Seu d'Urgell falta gent. Vaig esparrecar el Col de la Trapa, El Coll de Tossa i el Coll de la Trava. Aquest últim amb caiguda inclosa ja que vaig relliscar amb una bassa d'oli que hi havia a l'asfalt AGRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!! Per sort, la bici bé, jo una ferideta de no res!!! Vaig arribar a la seu amb uns 110 km a les cames!!!! Bones sensacions!!! els mossos d'esquadra em van veure esangrantat i em volien portar al cap XDDDDD!!!! Lerdussssssssss Gasss i a pedalar homeeeeeeeeeee!!!!

La seu d'urgell direcció Puigcerdà, no vui pas saber la mitjana k vaig fer pk va ser terrible (no he tingut temps de descarregar l'entreno del polar a l'ordinador). Com no s'ha de buscar la millor carretera i per fer la Collada de Tosses vaig pujar per alp direcció la Masella. Bones rampes i bones vistes també!!!! El 39 s'aguanta sense problemes!!! Béeeeee Faig cap de porc (Collada de Tosses) i ara el millor: tot baixada fins a Ripolll GASSSSSSSSSSS i aparteu a les criatures k anem amb sabata plana arran d'alfombraaaaaaa!!!!!!
Total 211 km amb 3770 m+ i 7h 50 min pedalant!!!!!!!!!!! Haurem d'allargar la maneta del gas pk....


Dissabte matí em llevo a les 7:30 i amb 0 graus de temperatura baix amb la PINA (Pinarello) cap a terres franceses Recorregut: Molló - Prats de Molló - Molló (46 km amb 1100m+) amb vistes brutals al golf de Roses i al Canigó. Després dos hores d'entreno de tronc superior, dinar i 80 km més amb roadbike. Recorregut: Molló- Sant Joan de les abadesses- Coll de Santigosa - Olot - Coll de Capsacosta- Camprodon - Molló. (1500 m+) On FIREEEEEEEEEEEEEEE Per cert, amb assistencia parental arribant a Olot!!!! XDD

Per acabar d'aprofitar el cap de setmana hem agut de fer un esforç ja que el vent ha estat molt fort però tot i així hem fet 23 km BTT pel matí per al peu de la Muntanya de Costabona i, a la tarda 40 kilometrets més amb la PINA per acabar d'esparrekar-hooo tot!!!!

Números totals dels 3 dies: exactament 400 km amb 7370 m+

Akesta ja la pudem apuntar al currículum que també és de les bonesssssssss!!!!!! Gassssssss i sobretot Gassssss amb SALUT, CURTIMENT I BON AMBIENT!!!!!

Cap de setmana a full (16 hores i 6000 m+)

Acabat l'XM Duathlon Series Salomon és l'hora del començament de les competicions hivernals. Aviat serà el seu inici i també serà el moment de controlar les hores d'entrenament per no sobreentrenar. Aquest cap de setmana ha estat l'últim que he pogut fer el màxim de metres de desnivell possible i la veritat és que ha estat massa guapo (els números ja ho diuen tot: 16 hores i 6000 m+).

Després de fer una setmana en descans mooooolt actiu (XDDDD) aquest dissabte va tocar reemprendre l'esparrecament. Pel matí com no volta en BTT a mans de la meva millor amiga (l'SCOTT SCALE), una màquinaaaaaaa d'esparrecar terrenuuuu.

La volta en BTT va ser de 2h 45 min a bon ritme amb uns 1600 m+. Volta molt maca per la zona de la Vall de Camprodon. Com que no en teniem prou i perquè l'atre meva amiga (DITEC 890) no s'enfadés, va ser hora de fer una volta en bici de carretera de 3 horetes amb 1000 m+. Vam baixar a la zona de la Garrotxa i vam tornar a pujar fent una bona série al port del Capsacosta. Bé bé bé bon dissabte però el millor encara havia d'arribar amb la megaesparrecada del diumenge. Pfuaaaaaaaaaaaaa!!!!!

L'aventura comença el dissabte al vespre que vaig a buscar a en Xavi Descarrega a Ripoll perquè es queda a dormir a casa. Fem un bon sopar i cap a dormir perquè l'endemà ens vam aixecar a les 4:40 de la nit per anar a arrugar les muntanyes de Vallter corrent. Espectacular, la primera pujada 1100 m+ de tirón. La companyia de curtits immillorable i el paisatge brutal amb les primeres congestes de neu incloses. El números finals de la volta a peu van ser de 8h 15 min i 3039m + fent diferents cims d'entre 2600 i 2900 m d'alçada com són el Bastiments (2881m); el Gra de Fajol Gran (2714m), el Gra de Fajol Petit (2540 m), el Pic de l'Infern, el Pic de la Tossa del Gegant; el Torreneules...entre d'altres. Tot això caranejant una increíble carena amb vistes del Puigmal fins arribar al refugi de Coma de Vaca i fer l'última rampa fins a l'estació d'esquí de Vallter. Com podeu veure en la foto següent la cara a curtits ho diu tot!!!!

La volta va ser brutallllllllllllll!!!!! Fem dit fins a Molló per dinar una mica i com que no en tenim prou, agafem les mountainbikes i anem a fer la pista d'Espinavell direcció Setcases fins a la Collada Fonda (1900m). La pujada és de 800 m+ i hem fet dues séries inhumanes per acabar de trinxar-ho tot. GASSSSSSSSSSS Un cop a dalt, hem baixat A FONDUUUUUU pel corriol que baixa per Puigmoscós (una mica més i ens mengem a dues persones). Dues horetes més de BTT.

No sé com encara estem vius però és una volta d'aquelles per posar al currículum sisisisisisi i....GASSSSSSSSSSSSS!!!!!

La setmana vinent comença el circuit de duatlons de muntanya a Vallfogona (s'hi haurà d'anar). XDDDD

L'ENTRENOO EN BONES COMPANYIES ÉS PER EMMARCARRRR!!!!!!

Fotos: http://picasaweb.google.com/Koanet1509/EsparrecMaxim#
Crònica Xavi Descarrega

Stage a Balaguer (Ermitanyos)

Per acabar la gran setmana, hem fet una visiteta a la gent balaguerina, una de les millors colles de curtiment i simpatia que existeix. El nostre grup estava inegrat per en Joan Farnós, l'Òscar Pinyol i jo. El dissabte al migdia ens vàrem trobar a Balaguer perquè ells venien de les terres del sud i jo de les del nord. Després de trobar-nos vam anar a fer un entreno en BTT pels mítics senders de Balaguer com per exemple el "Sender de la Cadireta". El terreny és molt explosiu, amb trams ràpids i sorrencs i d'altres lents, tècnics i pedregosos. Sense cap dubte perfecte per entrenar totes les qualitats. Acabada la volta, vam anar a saludar a les colegues i els colegues de Balaguer que es trobaven en l'organització d'una pedalada infantil i amb els quals vam quedar per anar a sopar i parar de les batellets que hem tingut en les diferents darreres curses. Tot un món que només el pot entendre la gent curtida!!!JEEJEJE Acabat el sopar, vam anar a fer el toc pels pubs de Balaguer i a dormir ja que l'endemà es disputava lafesta de la btt més popular de les terres de ponent: L'Ermitanyos. La qual era organitzada pels colegues balaguerins: el Mariano Ortiz, la Mireia Santesmasses, la Maria, en Robert Pedrosa.... sense cap dubte és tot un orgull participar en un event organitzat per aquestes persones increíbles.

La festa és una marxa n competitiva de 86 km amb 2100 m+. Els senders i les pistes són lu millor. Sobretat "La Enduro" (Trialera). El recorregut estava molt ben organitzat i currat ja que la tropa balaguerina s'hi ha deixat la pell desbrossant i netejant els camins i corriols. Si senyor, millor impossible.

El recorregut l'hem realitzat el trio jabalinero (en Joan Farnós, l'Òscar Pinyol i jo) i l'experiència ha estat tremenda ja que els somriures, el bon ambient i les sèries no han faltat en cap moment i els tres hem aguantat com uns campions.

El millor de tot però ha estat el segon avituallament on les avitualladores ens han portat com reis. També destacar el bon ambient en la fideuada final de festa.

Felicitar a l'organització per la bona direcció i gestió de l'event i per la magnifica companyia tant per part de la gent del sud com per la gent Blaguerina.

ESPARRECADA DE TERRENY MÀXIMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA I.... ho repetirem!!!!!

Puig de Rojà: 2100 metres positius de tirón

Continuant la gran setmana d'entreno, avui ha tocat fer desnivell pujant per la mítica carena que va des de Prats de Molló (França) fisn al Puig de Rojà (2724m).
M'he llevat encara fosc i m'he dirigit cap a Prats de Molló, un poblet acollidor situat a uns 700 metres. Objectiu: arribar al cim del Puig de Rojà en modalitat Skyrunning.

Aquesta pujada és molt espectacular ja que amb tant de desnivell, vas veient com canvia el paisatge. Primer et trobes amb boscos de castanyers i freixes; després boscos de pins; seguidament venen els prats i; finalment, com que ja estem a l'inici de l'hivern, et trobes neu. Ha estat espectacular la pujada molt dura, sobretot l'últim tram ja que amb la neu i el vent el terrenu era relliscós i les temperatures eren bastant baixes. He fet la pujada amb unes 2h 55min. i en total he fet una volta de 5 horetes amb uns 40 km i 25oom +.
La curtida ha estat bastant heavy però això no ha impedit que a la tarda fes una surtideta en bici de 1h 30 min amb uns 800 m +.

Gasssssss akiii i gass allàaaaa!!!!!!!

Stage a Ordesa

Diumenge 18 d'octubre comença la gran setmana.

No hi ha res com descobrir nous racons amb al comanyia de grans personatges. Diumenge vaig quedar amb en Joan Farnós de les terres de l'Ebre a Lleida per emprendre l'inici d'una gran setmana d'entreno.

Després de passar la nit al Poblet de Fiscal, ens vam llevar d'hora per fer una volta en BTT per la Vall d'Ordesa. Vam estar pedalant unes 5 horetes passant per pistes i trialeres. Vam poder contemplar el paisatge d'un dels indrets més rellevants del Pirineu. El punt de sortida va ser el poble de Torla situat a uns 1030 m i vàrem pujar per una pista fins a 2100 m fent parada a diferents miradors amb vistes espectaculars i complementant la ruta amb uns 15 minuts de running fins a la Punta acuta (2242 m). En total varen sortir uns 1900 m+ i uns 60 km.

Al migdia ens varem trobar amb dos grans esportistes i grans persones (Juanma Martínez i Jordi Uró). Vam dinar a Torla i vam emprendre la nostra ruta senderística cap al Refugi de Serradets (2586 m) situat a sota la mítica Brecha de Roldan. El sender de pujada va ser bastant dur però contemplant les frondoses valls i els espectaculars paisatges, n'hi havia per gaudir d'allò més. Vàrem arribar al refugi en unes 2 hores havent surtit des de Bujaruelo i havent fet 1300 m+. Davant la grandiositat del paisatge vaig decidir posar-me el frontal i realitzar un entreno més baixant direcció a la Gran Cascada la qual estava completament glaçada i sumant uns 450 m + més. Vaig quedar facinat de les sensacions que provocava el paisatge. Vam passar la nit al refugi i l'endemà vam començar la nostra ascenció al Taillón (3144 m) passant per la Brecha de Roldan (2805m). Encara era negres nits al principi i el fred i la boira cada vegada eren més intessosperò nosaltres amb pit i collons cap amunt. Amb les pestanyes glaçades i pantalons curts vam arribar al cim i despres de cel.lebrar-ho un xiquet va començar el descens cap a la Pradera d'Ordesa on teniem el cotxe. Durant erl descens hi havia molta boira però amb el magnífic guia de lo Koanito vam arribar a baix sense perdrens passant per vies d'escalada i les Clavijas de Cortatuero (via ferrata). Tot això enmig d'un contrast de paisatge de prats, boscos de pins i boscos de faigs. Impressionant!!!

Clavijas de Cortatuero

El nostre stage havia de durar més dies però degut al mal temps vam haver d'abandonar i cadascú cap a casa.

Tot i això la satisfacció va ser màxima.

L'entreno però, tot just acaba de començar